Formació
Congressos \ XXXIII CONGRÉS DE FAPAES
XXXIII
Congrés de fapaes.
Montsià. 13-14 de maig de 2000.
El Repte Europeu de l'Educació.
On som? Com hi anem?.
Catalunya és Europa. Però en educació encara som lluny d'alguns països europeus del nostre entorn que per tradició o per convenciment han posat l'educació en un lloc preeminent, que encara no té al nostre país. Per això, preguntar-se per Europa i nosaltres en educació és més que mai plantejar-se uns quants interrogants.
Quines tendències es donen a Europa pel
que fa a l'educació secundària, és a
dir, la dels nois i noies entre els 12 i els 18 anys?
Com estan organitzats els diferents sistemes educatius europeus
en aquest nivell?
Quin currículum predomina en l'educació secundària?
Hi ha també una part comuna i una part variable? Per
a tots els alumnes?
Com es contribueix, des de les diferents àrees o matèries,
a fer agafar consciència d'Europa als futurs ciutadans
i dirigents de la Unió Europea?
Quina és la participació de pares i mares en
els diferents sistemes educatius europeus, tant a nivell general,
com a nivell de centres?
Quina formació té el professorat d'ensenyament
secundari als diversos països europeus?
La finalitat del XXXIII Congrés de fapaes és,
d'una banda, examinar la realitat d'altres sistemes educatius
(els més pròxims, els de l'Europa de què
formem part); i de l'altra, debatre la nostra realitat educativa
en l'ensenyament secundari tenint en compte la lliçó
que puguem extreure de l'anàlisi dels sistemes educatius
d'altres països europeus.
CONCLUSIONS DEL 33è CONGRÉS DE fapaes
Els dies 13 i 14 de maig del 2000 ens hem reunit a Amposta
els pares i mares de fapaes per tractar el tema del repte
europeu en educació. Estem convençuts que el
fet de conèixer què passa en altres països
del nostre entorn ens pot ajudar a construir el nostre propi
model d'educació secundària.
Per això, després d'escoltar les paraules de
la Hble. Consellera d'Ensenyament, Carme Laura Gil i Miró,
i les ponències dels senyors Francesc Pedró
i Josefina Cambra, hem arribat a les següents conclusions
sobre diversos aspectes de la nostra situació, tenint
en compte què es fa en altres països europeus:
A/ Sobre l'estructura del nostre sistema educatiu i la perspectiva
d'allargament de l'escolaritat obligatòria:
1. S'està d'acord amb un possible allargament de l'obligatorietat de l'ensenyament des dels 3 fins als 18 anys. Però amb les matisacions següents:
1.1 L'allargament abans dels 6 anys (fins als 3) és
socialment acceptat i si s'establís com a obligatori
aquest període, deixaria de ser una arma política.
Creiem que és necessari per raons familiars, socials
i, sobretot, educatives.
1.2 Per als alumnes de 16 a 18 anys, si es fixés aquest
període com a obligatori, es demana una diversificació
més gran de l'oferta; i que tota es pugui realitzar
en l'ensenyament públic. Caldria posar els recursos
necessaris perquè una bona part de l'alumnat pogués
cursar formació professional, com és ara escoles
tallers, mitjans informàtics, etc. Igualment, en aquest
cas, es demana que es reconsideri la possibilitat del pas
de la formació professional de grau mitjà a
la de grau superior. També es fa la reflexió
que allargar l'escolaritat fins als 18 anys representarà
un problema econòmic i del professorat.
2. Tot i que en general s'està d'acord amb el model comprensiu, algun grup s'ha replantejat la validesa d'aquest model i la possibilitat de reimplantar un model diversificat a causa de l'actual escassetat d'inversions en recursos educatius. L'Administració ha de ser conscient que l'èxit del model comprensiu va estretament lligat a la inversió en educació.
3. Respecte de la formació professional, s'afirma clarament que s'hauria de potenciar molt més fins a arribar a la mitjana europea: 60% de l'alumnat de més de 16 anys. I s'han fet les consideracions següents.
3.1 Algunes mesures que ajudarien a potenciar la formació
professional serien:
a) orientant més decididament l'alumnat;
b) prestigiant l'ensenyament no universitari, tant per part
de l'Administració com dels mateixos pares;
c) destinant-hi molts més recursos;
d) reciclant el professorat i reforçant els mitjans
de l'antiga formació professional.
3.2 Les relacions entre ensenyament i empresa continuen essent
escasses, tant en els centres educatius de Secundària,
com en les universitats. Cal canviar aquesta tendència,
sobretot amb una bona formació professional. Sovint
els pares volem que els nostres fills siguin universitaris,
tot i l'esforç econòmic i la despesa de temps
que aquest fet pugui comportar. Possiblement la causa d'aquest
fet és que molts oficis estan poc prestigiats a la
nostra societat.
3.3 De totes maneres, sobre la conveniència que més
alumnes cursessin formació professional (entès
com una necessitat social), sembla difícil que es pugui
compaginar la vocació o orientació personal
de cadascú amb la necessitat de la societat sense caure
en la planificació que restaria llibertat a cada individu.
4. Preocupa el fet que estem ubicant els alumnes en determinats estudis segons el nivell econòmic familiar; això obliga, de vegades, a triar una línia formativa basant-se sobretot en la proximitat geogràfica més que no en les característiques del centre. El desig de prestigi social familiar no hauria de condicionar mai aquesta tria. Però, amb tot, l'Administració sembla, de vegades que té temor al fet que els alumnes puguin pensar per ells mateixos. L'opció familiar que apuntàvem li és, en definitiva, més còmoda.
B/ Sobre el currículum de l'ensenyament secundari:
5. Tot i que l'orientació del currículum es basa en un model centrat en l'alumne, la realitat a l'ensenyament secundari ignora sovint aquesta directriu. Probablement perquè el professorat no ha fet seus els canvis que l'ensenyament ha dut a terme: molts professors i professores no s'han acostumat a la transició de Primària a l'ESO. Cal que l'Administració posi els mitjans adequats per a la formació del professorat en aquest punt.
6. Respecte del model de pla d'estudis actual, s'han fet les reflexions següents:
6.1 S'afirma que les àrees obligatòries a l'ESO
haurien de ser sobretot les llengües i les matemàtiques,
àrees de les quals caldria apujar els nivells.
6.2 Pel que fa a la distinció entre una part comuna
i una part variable, es fa observar que sovint els crèdits
variables no són de lliure elecció per part
de l'alumnat, ja que hi ha els crèdits de reforç
que són obligatoris. Els reforços han de servir
per assolir els objectius de les diverses àrees. Es
considera que les crèdits relacionats amb les llengües
i amb el càlcul, haurien de ser obligatoris; i la resta,
lliures. Igualment, els crèdits variables a partir
de tercer d'ESO haurien d'anar dirigits a l'opció que
els alumnes volguessin cursar posteriorment: cicles formatius,
batxillerats... En general, hi ha d'haver més coordinació
entre els mateixos cursos de cada centre.
6.3 Cal fer els horaris escolars primant l'interès
dels alumnes.
7. Pel que fa als alumnes amb dificultats, s'han fet les observacions següents:
7.1 En general, no s'estan complint els objectius de l'ESO
pel que fa als alumnes amb dificultats, ja que se'ls aguanta
a classe, sense motivar-los. Sovint només es defensen
els drets dels alumnes que volen estudiar. Els alumnes amb
dificultats d'aprenentatge haurien de tenir una atenció
més acurada (i en alguns casos, anar a un centre especial).
Caldria que hi hagués una estratègia pedagògica
clara per part de l'Administració en relació
amb els alumnes amb problemes i que s'augmentessin els recursos
per als EAP's, UAC's...
7.2 En aquest punt, es continua reclamant que els alumnes
amb necessitats educatives també siguin integrats a
les escoles concertades.
7.3 Es demana una atenció específica per a l'alumnat
conflictiu, sense que això hagi de suposar una segregació
en classes de diferents nivells. No s'està d'acord
amb la segregació de grups per raons de nivell (classes
A i B), ja que cal que els alumnes vagin junts amb el seu
grup, sempre, buscant alhora l'homogeneïtat del grup.
De totes maneres, es constata una gran dificultat per part
del professorat a l'hora de conformar els grups d'alumnes
a causa d'una falta de valors i del comportament d'una part
del mateix alumnat a les aules.
8. Cal donar un tractament curricular a tot tipus d'alumnes: tant als que necessiten un suport més gran, com als que són alumnes superdotats. Avui per avui, molts d'aquests alumnes no reben l'atenció que necessiten.
9. Pel que fa a l'orientació -un dels punts centrals de l'actual sistema educatiu de secundària-, s'afirma el següent:
9.1 Ha d'anar adreçada a la totalitat de l'alumnat
en funció de les característiques individuals,
i no de les possibilitats econòmiques o del desig del
prestigi social.
9.2 Igualment, s'afirma que caldria activar els Plans de Garantia
social ja durant el primer cicle d'ESO, quan alguns alumnes
comencen a perdre's de forma primerenca i seria més
fàcil trobar-hi una solució satisfactòria.
9.3 L'alumne hauria de poder rectificar el seu itinerari curricular
o la seva elecció d'estudis en els primers moments
d'aquests i no deixar passar un curs sencer.
9.4 L'orientació com a tasca educativa ha de ser, en
els diversos nivells, cosa de tot el professorat, al qual
cal demanar més professionalitat.
10. La participació dels pares i mares i de l'alumnat en la planificació de l'oferta curricular de cada centre no és gens satisfactòria, ja que només es porta als consells escolars perquè s'aprovi, amb molt poca discussió. Els pares i mares continuem reivindicant una participació força més activa i directa en la vida dels centres. Sovint els centres d'ensenyament atenen només a la seva conveniència: la supervivència del centre es prioritza per sobre de les necessitats de la comunitat educativa.
11. L'allargament de l'horari lectiu fins a posar-nos al mateix nivell que altres països europeus es veu factible sempre que s'augmentin el nombre de professors i les hores del que avui es consideren activitats extraescolars (setmana blanca, viatges....) s'aprofitin per impartir aspectes propis del currículum.
12. Pel que fa a la jornada intensiva, es reclama que en aquest punt es tinguin en compte les diverses situacions geogràfiques (rurals o de ciutat) i les necessitats de les famílies. En el cas que es portés a terme, caldria que es programessin adequadament les matèries i es donessin les més denses o difícils a les hores més convenients.
13. Es constata que molt sovint les absències del professorat no són suplertes adequadament (i de vegades no hi ha cap suplent), de manera que es perden moltes hores d'ensenyament en les diverses àrees. Es demana que la substitució es faci abans dels 15 dies, ja que aquest problema (com tants d'altres que afecten el professorat i que demostren una falta de coordinació amb l'Administració) recau en el fons sobre els pares i mares. (Fem constar que en aquest punt hi ha diferències significatives entre centres).
14. Pel que fa als resultats de l'ensenyament, a les repeticions o als abandonaments, es demana que hi hagi coherència entre família i professorat. Actualment els pares i mares observem una manca de coherència en aquest punt, fins i tot entre els mateixos pares i mares, que sovint no demostren gaire interès per saber què es decideix per al seu fill o filla. Igualment, volem recordar que l'avaluació ha de ser realment contínua: durant tot el període lectiu i no solament al final amb un examen.
15. Pel que fa a la Selectivitat, es constata que les reformes que s'hi estan fent contradiuen el model comprensiu que es vol implantar.
16. L'Administració ha d'efectuar un control del comportament i del tracte amb els alumnes que es realitza a les aules. Al mateix temps, cal que es faci una avaluació dels mitjans aportats.
17. La família també ha de dedicar hores en la formació dels seus fills, complementant la tasca del professorat, i preocupar-se per assabentar-se del projectiu educatiu i curricular del Centre. La intervenció de les mares i pares és molt importat alhora de complementar la formació.
18. Els fills de les famílies desestructurades tenen un comportant diferent i requereixen molta més atenció indivual. Per tant, l'Administració s'ha de preocupar de la solució als problemes familiars i socials.
C/ Sobre el professorat:
19. Creiem que seria necessari que tot el professorat tingués
una llicenciatura per a exercir com a professional. En aquesta
formació inicial caldria incloure també una
preparació suficient en pedagogia, de manera que ja
s'apliqués a les primeres classes. La formació
posterior hauria de prioritzar la vessant pedagògica.
De totes maneres, es creu important que el professorat sigui
l'adient a cada matèria. Caldria que els ensenyants
estiguessin en pràctiques i en supervisió durant
alguns anys, per fer un seguiment de la seva forma d'educar
(i no pas dels seus coneixements).
20. La carrera del professorat (la carrera docent) ha d'estar més reconeguda, així com tenir més incentius per la millora del seu treball i garantir l'aptitud pedagògica del professorat.
21. Pel que fa a la formació permanent, cal constatar que la realitat de l'ensenyament és ben diferent del que la Consellera ha dit: no hi ha un nivell de reciclatge tan elevat. Els pares i mares observem amb preocupació que actualment hi ha un cert desinterès per part del professorat per la formació permanent perquè està fora del seu horari. Les noves tecnologies han d'ajudar a la formació específica del professorat, a més de ser un mitjà de treball a les aules.
22. Pel que fa a les ràtios sembla correcta el nombre de 25 per aula en general. De totes maneres, caldria que continués havent-hi la mateixa plantilla, si les ràtios baixessin per sota d'aquestes xifres, per reforçar l'activitat docent i per individualitzar aspectes de l'aprenentatge.
23. Continua havent-hi un elevat nivell de corporativisme entre el professorat. Quan es planteja un conflicte entre pares i professorat (o una queixa raonada dels pares) és difícil resoldre'l a causa d'aquesta actitud del mateix professorat. S'hauria de buscar mecanismes (si cal modificant la legislació actual) que potenciessin i garantissin l'acció dels pares als Consells Escolars. La dinàmica actual els dóna un paper poc rellevant i decisiu davant dels conflictes de la comunitat educativa.
D/ Sobre els inversions que es dediquen a l'ensenyament públic:
24. Ens preocupa que les inversions siguin tan baixes respecte
del PIB. Cal invertir més en educació, tant
en material, recursos per a tallers, mitjans tecnològics,
com en cursos de formació professional, en el disseny
de matèries optatives per a l'ESO, etc. Però,
a més d'invertir, cal que l'Administració faci
un seguiment i avaluació de les inversions ja que no
sempre amb més recursos es millora la qualitat, si
no n'hi ha un control exhaustiu.
25. Amb tot, les inversions a cada centre o zona, no haurien de ser un % del PIB, sinó en funció de les necessitats i mancances específiques. Actualment, no tots els centres tenen els mateixos recursos de manera que es produeix un greuge comparatiu.
26. També cal tenir en compte que són una inversió en educació les hores que pares i mares i AMPES en general dediquem als centres.
27. Es desconeix quina quantitat es destina a l'ensenyament concertat i quins recursos a l'ensenyament públic. Reclamem més inversió en l'ensenyament públic.
E/ Sobre la interculturalitat:
Sobre aquest fenomen, que ve motivat per la presència
a les aules dels nostres centres d'alumnes amb origen cultural
divers, els pares i mares de fapaes hem fet les reflexions
següents:
28. Catalunya és una societat oberta, que des de sempre ha acollit persones procedents d'altres països i altres cultures. Volem que ho continuï essent integrant els nouvinguts a la nostra cultura, educació i costums, al mateix temps que respectant la seva.
29. Creiem que la diversitat és per ella mateixa bona; però calen mitjans econòmics i personals per atendre el conjunt de reptes que suposa. Cal tenir en compte que per a un ampli sector d'immigrants, l'ensenyament no és una qüestió prioritària i que s'hi dóna un elevat nivell d'absentisme. En general, cal integrar la família en la societat, abans o al mateix temps que s'integra l'alumne.
30. La integració ha d'anar acompanyada dels mitjans
suficients. Entre altres que comportaran lògicament
una major inversió, s'han assenyalat els següents:
a) Professorat que ajudi a superar les dificultats especialment
en el coneixement de la nostra llengua.
b) Crear un curs d'adaptació previ a la integració
plena per tal de garantir una adaptació òptima
als nivells generals de l'aula en els casos d'alumnes immigrants
o nouvinguts.
c) Comptar amb l'experiència d'espanyols que han estat
immigrants.
d) Tenir una sèrie de concerts amb els països
d'origen quant a professorat.
e) Donar una atenció més individualitzada dins
de l'aula.
31. Fins ara l'ensenyament públic s'ha fet càrrec gairebé en exclusiva de la totalitat de l'alumnat immigrant. Actualment la privada atèn només situacions molt puntals d'immigrants amb un nivell socioeconòmic elevat. En realitat, es dóna una situació de classisme. Aquesta situació ha de canviar i, en aquest punt, els centres sostinguts amb fons públics han de tenir el mateix tractament. Per això, es reivindica una major presència dels pares en les comissions de matriculació. Si els centres privats es beneficien de subvencions, també han de tenir els mateixos deures i obligacions socials que els públics.
32. Demanem que fapaes faci una jornada específica per tractar aquest tema i que no tanquem els ulls als problemes que poden comportar la integració per manca de mitjans.
HEM D'APRENDRE D'EUROPA - EUROPA EN L'EDUCACIÓ
DELS NOSTRES JOVES
fapaes, Amposta-Sant Carles de la Ràpita, el Montsià,
13 i 14 de maig del 2000
