Formació

Congressos \ XXXIV CONGRÉS DE FAPAES

XXXIV Congrés de fapaes Sabadell -Terrassa, el Vallès Occidental, 13 de maig del 2001.

Sota el lema L'ESCOLA QUE VOLEM, s'ha celebrat a Sabadell i a Terrassa el 34è Congrés de FAPAES. Un grup de pares i mares pertanyents a diverses AMPAs de tot Catalunya, després d'escoltar la reflexió dels doctors Jaume Sarramona i Joan Mateo, hem debatut diferents aspectes relacionats amb la gestió dels centres, l'avaluació i la participació, com a elements bàsics per a una educació secundària de qualitat. I amb la intenció de contribuir a definir l'escola que volem, fem públiques les conclusions a què s'ha arribat i que són les següents

Congres 34

CONCLUSIONS DEL 34è CONGRÉS DE FAPAES

A/ SOBRE LA PARTICIPACIÓ:

1. Observem que la participació passa per hores baixes. Possiblement aquest fenomen no és exclusiu de les associacions de pares i de mares, sinó general a tota la societat. Malgrat tot, creiem que la participació és un valor bàsic de la democràcia i ens reafirmem per buscar solucions al problema i per trobar maneres d'incentivar la participació dels pares i mares tant en l'associació, com en el Consell Escolar.

2. La baixa participació general es nota més a l'ensenyament secundari, potser a causa de l'edat dels alumnes, de la disponibilitat dels pares i mares i de la falta de compromís del professorat i de l'equip directiu amb les AMPAs. Tot i que seria necessari que el director fos un càrrec de prestigi i professional per canviar aquesta situació, en aquests moments si hi hagués en els centres equips directius amb un tarannà més obert es podrien canalitzar els suggeriments dels diferents estaments i enriquir la vida dels centres

3. L'òrgan de participació màxim de participació en els centres públics actuals establert per la normativa és el Consell Escolar. Sovint, però, les reunions del Consell Escolar són merament per complir l'expedient. Perquè el Consell Escolar esdevingui l'autèntic òrgan de govern dels centres cal millorar-ne la representació dels pares i mares. Proposem, una vegada més, que tots els estaments hi tinguem una representació paritària, amb veu i vot. En concret, reivindiquem una millora substancial de la representativitat del col·lectiu de pares i mares en el Consell Escolar dels centres. I alhora creiem que aquest òrgan ha de tenir capacitat de definició real del funcionament del centre.

4. Tot i que molts Consells Escolars funcionen amb regularitat, volem denunciar les pràctiques clarament antidemocràtiques d'alguns centres, que atempten greument contra la participació: convocatòries a hores en què els pares i mares no hi podem assistir (a mig matí o a primera hora de la tarda), temps insuficient per poder consultar altres pares i mares sobre els punts a tractar, etc. Tot sembla indicar que la nostra representació en els Consells Escolars hi és sobrera. Els pares i mares han de poder tenir un criteri clar per resoldre qualsevol situació que es tracti en el Consell Escolar i, si cal, demanar que es posposi la reunió del Consell Escolar o proposar una modificació de l'ordre del dia.

5. Malgrat tot, el criteri de FAPAES és que les millores s'han de fer sempre des de dins, amb la crítica constructiva i el diàleg com a eines bàsiques per arreglar les mancances. Per això es proposa de positivar (veure sempre en positiu) les accions que cal emprendre, per tal d'eliminar els efectes negatius. En aquest sentit, estem per evitar l'enfrontament pares-professorat perquè no portarà a res de bo i seria molt negatiu per a tots.

6. Un element bàsic per millorar el nivell i la qualitat de la participació seria que la comunitat educativa s'impliqués més en el centre i, sobretot, que hi hagués una comunicació més fluida i transparent per saber quina és la realitat del centre i quines són les inquietuds dels diferents estaments. La informació és fonamental per a la participació, ja que sempre n'és el pas previ si es vol una autèntica corresponsabilització de les decisions.

7. Un altre element bàsic per millorar la participació és que els centres tinguin una dimensió més reduïda. Així, avui es constata clarament que en els centres grans, en els instituts que estan molt massificats, la participació hi és més baixa perquè, a part que la gent no es coneix, les convocatòries arriben per uns camins que no són els adequats i fomenten l'absentisme. En canvi, s'han explicat experiències d'assemblees de més de 200 pares en un centre de 300 alumnes.

8. Com a element intern dels centres que pot afavorir la participació, es proposa fer funcionar millor les tutories com un camí per fomentar el diàleg entre la família i els centres i fer que molts pares i mares recuperin la necessitat de participar en la vida del centre. Es demana una major implicació del professorat en la tutoria (a través del Pla d'Acció Tutorial que, a cada centre, hauria de ser discutit i aprovat en el Consell Escolar i conegut per part dels pares i mares).

9. Pel que fa a la participació de l'alumnat, es fan diverses propostes per estimular-ne la participació, a més de reforçar la via dels delegats, de les associacions d'estudiants i de la seva participació en el Consell Escolar:
a) En un centre es va proposar una enquesta per passar als alumnes elaborada per l'AMPA demanant informació sobre el centre, el professorat i els pares, d'una manera anònima. L'equip directiu no la va aprovar.
b) Cal estimular la participació de representants de les associacions d'alumnes al Consell Escolar. Caldria plantejar aquesta possibilitat de manera decidida, malgrat que la normativa actual no la prevegi.
c) Fer participar els alumnes en activitats extraescolars: des d'activitats esportives fins a cursos d'informàtica, etc.
d) Organitzar activitats amb alumnat de diversos IES en col·laboració amb l'ajuntament i demanar-los que participin en la mateixa organització d'aquestes activitats.

10. I des de l'AMPA, han sorgit diverses iniciatives per tal que els pares i mares tinguin una presència més activa en la vida associativa:
a) Organitzar activitats per als pares: xerrades, conferències, debats, cursos de formació...
b) Donar-los assíduament informació sobre el que passa en el centre.
c) Promoure activitats pròpies de la vida associativa: obres de teatre, sopars, festes, participació en la vida del barri, de la ciutat o del poble com a AMPA, etc.
d) Portar una política de comunicació amb les famílies: comunicats als pares, publicació d'una revista, etc.
e) Col·laboració amb les APAS de Primària.
f) Projectes conjunts amb les associacions de veïns i altres entitats.
Per a alguna d'aquestes activitats, és clar que caldrà comptar amb la col·laboració o el suport de l'ajuntament o d'altres entitats de l'entorn.

11. Quan es parla de recursos limitats, es vol recordar que els Centres d'Atenció Escolar Preferent (els CAEP) han demostrat que es poden fer moltes accions amb uns recursos limitats. De vegades, els recursos no ho són tot, si no es compta amb l'element humà (de professorat i de pares i mares).

12. Es demana a l'Administració que ens ajudi a portar a terme una campanya de prestigi i propaganda de les associacions de pares i mares, que permeti donar a conèixer el seu paper fonamental en el funcionament dels centres educatius i la seva importància per a la millora de la qualitat del sistema educatiu.

13. Finalment, han sorgit dues reivindicacions que els pares i mares continuem demanant des de fa temps:
a) Que l'Administració sigui més àgil a l'hora de resoldre problemes.

b) Que hi hagi una sola oficina de matriculació, depenent dels ajuntaments, per redistribuir més adequadament tant els alumnes immigrants com els que tenen NEE.

B/ SOBRE LA GESTIÓ DELS CENTRES

La participació com a element de qualitat va indissolublement lligada amb un determinat model de gestió que també aposti per la qualitat. En aquest sentit, d'acord amb els ponents, no hi pot haver qualitat sense més participació dels diferents estaments educatius i alhora sense una gestió més professionalitzada i un canvi radical en la concepció i en les pràctiques de l'avaluació. Per això aportem ara i aquí les nostres conclusions sobre la gestió dels centres.

1. En general, es considera que la gestió dels centres està ben resolta pel que fa als aspectes pedagògics i educatius. I si en algun cas hi ha problemes, es pensa que la normativa ja conté els mecanismes necessaris per aconseguir una bona gestió. En canvi, en allò que fa referència a la gestió del personal i dels aspectes administratius i econòmics no està prou ben resolta perquè l'actual model de gestió no permet treure totes les possibilitats dels recursos humans i materials que hi ha en els centres. En aquest sentit, es considera interessant explorar el nomenament d'un gerent professional ja previst en les lleis.

2. Un nou model de gestió hauria de partir del principi d'apropar la gestió al ciutadà, en especial tenint present l'administració local. Això voldria dir, entre altres mesures:
. Augmentar l'autonomia de gestió dels centres.
. Resoldre la manca de resursos econòmics i materials dotant els centres dels que siguin necessaris i evitant el paper supletori que estan fent les AMPAs, la qual cosa pot provocar situacions de desigualtat en la mateixa xarxa pública.
. Assegurar la bona preparació professional dels gestors dels centres educatius. I de manera especial, el director o directora.

3. Creiem que la direcció és una peça clau en la gestió dels centres educatius. Per això es proposa que el director tingui el següent perfil bàsic:
a) Professionalitzat: Tingui formació en aspectes de gestió:
· Sàpiga treballar en relació amb els resultats.
· Sigui capaç de conduir equips de persones.
· Estigui capacitat per prendre decisions.
· Treballi amb una cultura del balanç.

b) Bon professional educatiu, la qual cosa implica:
· Que sigui coneixedor del sector educatiu: legislació i normativa, estructura, funcionament de l'administració, etc.
· Que domini les eines pedagògiques i sàpiga trobar recursos educatius.

c) Posseïdor d'unes qualitats humanes que el facin exemple i model per a pares/mares, alumnes i professors.
En qualsevol cas, creiem que és important que el director sigui una persona interna del centre, que conegui a fons el centre educatiu que se li encarrega de dirigir.

4. Estem convençuts que la direcció ha de tenir el principi d'autoritat, de representació i de sanció/recompensa, de manera més remarcable que en la situació actual.

5. Considerem que és necessari un treball horitzontal, de coordinació dins de cada zona educativa entre els diferents instituts, amb assessoria als diversos equips directius dels centres. Aquest treball podria ser dut a terme per exdirectors dels centres, els quals actuarien com a assessors i com a impulsors de les innovacions. D'aquesta manera s'aprofitaria l'enorme potencial que representa el fet de tenir unes persones sovint amb bona formació i sempre amb una interessant experiència en la gestió dels centres educatius. També proposem que els exdirectors impulsin la formació continuada del professorat en el mateix centre.

6. Finalment, proposem que s'estudiï un possible reconeixement dels directors mitjançant una carrera professional encaminada, per exemple, cap a la inspecció.

C/ SOBRE L'AVALUACIÓ

Considerada un dels elements fonamentals del sistema educatiu, l'avaluació és també un punt fonamental per a la qualitat, de tal manera que sense un canvi radical en la seva concepció i en les pràctiques que inspira, no es podrà obtenir realment una millora de l'educació al nostre país. Els pares i mares compartim el concepte ampli que es té de l'avaluació com un procés que abasta tant els alumnes com el professorat, el centre en la seva globalitat i el mateix sistema educatiu.

1. La majoria de pares i mares intervinents en el debat creuen que, en general, no es compleixen les previsions d'avaluació dels diferents sectors de la comunitat educativa previstes per la normativa.

2. Es considera que l'avaluació interna dels centres ha de servir sobretot per a una reflexió i una recapacitació de tots els estaments del mateix centre. En canvi, pel que fa a l'avaluació l'externa se n'han de conèixer els resultats. És evident que avui els pares i mares no tenim informació sobre aquest aspecte perquè la mateixa Administració no ens n'ha informat. En cap cas, però, creiem que l'avaluació externa ha de servir perquè hi hagi enfrontaments entre centres públics, sobretot en el moment de preinscripció.

3. Pel que fa a l'avaluació de l'alumnat, creiem que es fa molta incidència en la classificació. Es troba a faltar un canvi radical de concepció, previst per la normativa, que posi més èmfasi en aspectes d'orientació (amb eines com el portafoli, pràcticament desconeguda i que ha semblat que podria ser molt vàlida per a coneixement dels pares/mares de tot el que l'alumne fa al centre).

3. En general, observem que l'actual model d'avaluació contínua només té en compte els conceptes i oblida o menysté els procediments i els valors. I encara sovint l'avaluació dels coneixements és només de manera exclusiva per un examen escrit, deixant de banda els altres recursos com implicarien una avaluació més plural. L'alumne no té entusiasme per l'estudi perquè sovint no se li valoren altres aspectes més d'actituds. Encara que els valors han anat canviant, els pares i mares creiem que continuen tenint validesa una sèrie de valors clàssics com l'esforç, el respecte, la solidaritat, el treball en equip, etc.

4. L'avaluació ha de tenir en compte les característiques personals de cada alumne i ha de servir per ajudar-lo a conèixer-se millor. L'avaluació només dels coneixements és un desequilibri que es podria corregir; i alhora l'avaluació personal en positiu s'hauria d'incorporar a l'expedient de l'alumne. Aquests detalls són més importants que les malifetes que massa sovint es reflecteixen d'una manera abusiva.

5. En l'àmbit de l'avaluació, també hi ha una manca de comunicació entre professors i alumnes, i entre pares i professors. En el primer aspecte, demanem que, per a una correcta avaluació, els alumnes coneguin els criteris d'avaluació en començar cada crèdit i abans de cada prova o examen. Igualment, cal que els alumnes assisteixin a les sessions d'avaluació trimestral per fer-hi arribar la seva valoració global sobre el professorat.
Pel que fa a la relació professorat-pares, observem que hi ha deficiències per part d'un sector del professorat per explicar-se davant dels pares. Falta informació objectiva per saber per què els alumnes han aprovat o suspès. Els pares tenim dret a conèixer la normativa i els criteris d'avaluació. S'han d'acabar situacions d'arbitrarietat en què fa l'efecte que si els pares es mostren dòcils, aconsegueixen un augment de puntuació d'una manera arbitrària. O que els pares/mares que s'interessen per demanar informació a altres professors que no són el tutor troben impediments per conèixer els criteris i les causes d'una determinada qualificació. El professorat ha de donar la informació que se li reclama per part de les AMPES; si més no, el director com a president del Consell Escolar l'ha de subministrar. Amb un procés d'avaluació correcte, les funcions del Consell Escolar serien més efectives.

6. També en relació amb l'avaluació, cal que les funcions de la tutoria estiguin més valorades per poder desenvolupar-les de forma correcta. La tutoria és un espai important per poder transmetre els problemes que puguin tenir els alumnes respecte del conjunt del professorat. També perquè els pares coneguin quina és la marxa del seu fill o filla en relació amb els estudis. Per això, demanem que tots els pares i mares assisteixin a la reunió inicial de curs i que tinguin una entrevista amb el tutor o tutora almenys en el moment del lliurament de les notes.

7. Respecte a una de les possibles conseqüències de l'avaluació, que seria la de classificar els alumnes, una opinió molt àmplia creu que l'avaluació no ha de servir mai per etiquetar els alumnes de manera que això condicioni la seva continuació en els estudis. Però es veu positiu que serveixi per ajustar els ensenyaments al nivell de coneixements de l'alumnat i poder arribar a una escola de qualitat per a tothom, ja que cada alumne ha de rebre els ensenyaments adequats al seu nivell i s'han de potenciar les habilitats individuals. Els pares i mares tenen dubtes respecte a si és millor separar alguns alumnes per grups o si seria més correcta atendre la diversitat dins de la mateixa aula.
Amb referència a les proves sobre competències bàsiques als catorze anys, creiem que han de servir per reflexionar sobre la marxa de cada alumne. En cap cas, per separar un alumne que no hagi assolit el nivell. No es pot fer fora ni canviar de Centre els alumnes que no segueixen el mateix ritme que la majoria.

8. Pel que fa a la problemàtica dels grups d'alumnes que no segueixen el currículum ordinari, alguns pares adverteixen que determinades actuacions, com ara donar qualificacions sobrevalorades, a la llarga poden ser discriminatòries ja que aquests alumnes tenen un nivell baix. De totes maneres, sembla important que en els Programes de Garantia Social i en les escoles taller, s'hagi de justificar l'esforç per tal que l'alumne arribi a una avaluació positiva. Les adaptacions individuals (UACs) no compleixen els seus objectius per manca de mitjans. Hi ha també alguns centres en què els alumnes amb necessitats educatives especials no poden repetir els crèdits variables. Quin és el temps real que se'ls dedica? Cal complir el projecte establert per la LOGSE d'un ensenyament personalitzat.

9. Respecte de l'actitud del professorat sobre l'avaluació, considerem que l'ensenyament té un fort component vocacional. Per això ens preguntem què passa quan la immensa majoria de la classe suspèn. Observem també pràctiques diferenciades entre els mestres provinents de l'antiga EGB que han passat a l'ESO; de vegades no són prou integrats amb la resta de professors de Secundària. En els Cicles Formatius, el canvi de professorat cada any provoca una falta d'estabilitat en els equips docents i, en conseqüència, efectes negatius sobre els criteris d'avaluació.

10. En una reflexió més àmplia sobre el professorat, un grup de pares considera que s'ha d'exigir eficàcia i no només eficiència. Així, sovint els professors es queixen d'una manca de temps per atendre els alumnes quan hi ha un horari lectiu de divuit hores/classe. Potser caldria pensar en un canvi en la manera d'organitzar els horaris.

11. Pel que fa a l'orientació professional en finalitzar l'ESO, s'ha detectat un percentatge molt alt d'abandonaments per part dels alumnes a primer de Batxillerat. Aquests alumnes no s'incorporen a cap escola-taller ni cap PGS. Caldria investigar atentament què passa en aquest nivell.

12. Una vegada més es reclama que l'Administració informi les AMPAs de les principals normes de funcionament dels centres i de la normativa que regula l'avaluació per poder-ne fer el seguiment corresponent.

Sabadell -Terrassa, el Vallès Occidental, 13 de maig del 2001.