Formació
Congressos \ XXXV CONGRÉS DE FAPAES
XXXV
Congrés de fapaes,
"La Família i el seu paper en la comunitat
educativa"
IES Ramon Turró i Darder
26 i 27 d'octubre de 2002, Malgrat de Mar
Aquesta vegada tractarem dos temes cabdals "Educació per a la Salut" a càrrec de Assumpció Roset, Tècnica responsable del Programa de Salut a l'Escola i "La Família i el seu paper en la comunitat educativa". conferència a càrrec del professor Sr. Josep Maria Terricabras i Noguera, Professor de la Universitat de Girona
CONCLUSIONS DEL 35è CONGRÉS
DE FAPAES
Reunits a Malgrat de Mar, els dies 26 i 27 d’octubre, pares i mares de diverses AMPAs de Catalunya, en el 35è Congrés de FAPAES, per debatre el tema LA FAMÍLIA I EL SEU PAPER EN LA COMUNITAT EDUCATIVA hem arribat a les conclusions següents:
A/ Sobre la participació de la
família en la gestió del centre:
El grup ha fet un ampli debat sobre la situació actual
pel que fa a la presència de pares i mares en els òrgans
de gestió dels centres educatius d’Educació
Secundària, tant en l’actualitat com de cara
al futur. Després de constatar les diferents situacions
en els diversos centres presents, hem arribat als punts d’acord
següents:
1. La participació dels pares i mares en el Consell Escolar, en l’AMPA i en els altres òrgans de participació és molt important i ha de ser sempre positiva. No ha de servir només per pressionar, sinó també per aportar solucions al problemes i, en definitiva, per millorar la qualitat educativa. Tot i que de vegades és difícil de dur-la a terme, si hi ha voluntat per part de l’equip directiu, es poden assolir cotes importants de participació.
2. Cal una bona comunicació entre pares i mares i professorat dins del Consell Escolar, ja que del diàleg entre aquestes dues parts en depèn la bona marxa d’aquest òrgan i un impuls a la participació dels altres sectors (alumnat, personal no docent, ajuntament). Demanem que el treball i la intervenció dels pares en el Consell Escolar tingui un pes específic més important, així com una major credibilitat, tal com FAPAES durant molt de temps ha reivindicat.
3. Constatem que hi ha poca motivació dels pares i mares per entrar a formar part del Consell Escolar i de les AMPAs en general. Sovint això és degut al fet que no s’acaba de veure massa clar la utilitat de la nostra intervenció en aquests òrgans.
4. De cara al futur, ens preocupa molt la Ley de Calidad de la Enseñanza que s’està debatent. Hi veiem aspectes molt negatius, entre els quals el fet que hi hagi menys representativitat dels pares i mares. Creiem que això farà disminuir encara més la nostra participació en el Consell Escolar.
5. Això no obstant, alguns creuen que la proposta de direcció professionalitzada que proposa la nova Llei podria millorar l’eficàcia de la gestió dels centres.
6. En relació amb les AMPAs, creiem, en primer lloc, que cal potenciar la presència dels pares i mares i donar-los més poder per intervenir en els centres. Creiem que és necessari un consens per unificar criteris de funcionament i considerem que val la pena d’estar més units que mai i canalitzar les queixes a través de FAPAES per tal de fer sentir, entre tots, la veu dels pares i mares.
B/ Sobre la participació de la família en l’educació dels fills:
El debat en aquest grup s’ha centrat en el paper dels pares i mares en la relació amb el centre vist com una continuïtat de la tasca educadora que s’inicia al si de la família. Hem analitzat les reunions de pares i mares per grups, les relacions amb el tutor, els contactes amb el professorat en general, etc. Les conclusions del grup són les següents:
1. Com a primer agent educatiu, és fonamental que la família participi de manera activa en la vida educativa de l’escola. Així es garantirà un diàleg família-escola que ha de ser la base per a la formació dels nostres fills i filles. La participació de pares i mares en els aspectes més directament educatius s’ha de canalitzar a través de diferents vies: relació directa amb el tutor, diàleg amb la resta del professorat del grup classe, participació en activitats i reunions del nivell, organització conjunta amb el professorat de festes i actes del centre, etc. Una de les solucions que pot fer l’AMPA per ajudar a millorar les relacions entre les famílies i el centre és insistir en la implicació dels pares.
2. En relació amb la comunicació entre l’escola i les famílies es detecta una diferència entre la primària i la secundària: els pares participen més en els centres d’educació primària i no tant en els de secundària. L’edat dels fills i la pressió social fa que sembli una obligació dels pares comunicar-se amb els mestres de l’escola primària, i no amb els professors de secundària. D’altra banda, els fills joves (a secundària) “veuen malament” que els pares i mares tinguin una participació activa en les reunions, en les xerrades amb els tutors, etc. De totes maneres, pensem que la participació dels pares i mares s’ha de mantenir al llarg de tot l’ensenyament no universitari, si bé és cert que caldrà anar cedint protagonisme i compartint algunes decisions amb els joves alumnes. Potser caldria plantejar-se també la participació de pares i mares en la junta d’avaluació, com en altres països.
3. La figura del tutor és imprescindible pel bon seguiment de l’alumne i la relació entre la família i el centre. El tutor hauria de fer un seguiment de cada alumne al llarg de tot un cicle (dos anys), ja que n’hi ha que, amb només un curs, amb prou feines arriben a conèixer els seus alumnes. A més, els tutors haurien de ser les persones amb major experiència i antiguitat en els centres, i no pas els interins i els substituts. És del tot necessari que el professorat de secundària rebi formació en els aspectes de l’acció tutorial, com a part d’una àmplia formació pedagògica, avui per avui no existent.
4. A partir d’aquest curs, els tutors cobren un complement per la seva tasca específica. Ens felicitem que una de les reivindicacions més demanades per part de FAPAES hagi estat atesa finalment per part de l’Administració. Esperem que això sigui l’inici d’un reconeixement professional efectiu de la seva tasca.
5. La participació de les famílies immigrants en l’AMPA, de moment, es limita a la simple associació. Esperem que progressivament la seva implicació sigui més efectiva, com a resultat d’una major integració social. Caldria fer un esforç per part de les juntes per tal d’estimular un treball conjunt.
C/ Sobre els condicionants de la societat i el món del treball envers la família educadora:
El grup ha fet un debat ampli a partir de les idees recollides en un document que reflecteix situacions reals. I també ha tingut en compte les idees suggerides per Josep M. Terricabras, en l’excel•lent conferència del matí. Entre els temes tractats i les conclusions a què s’ha arribat, podem citar els següents:
1. Els valors de la societat d’avui són molt diferents de la d’abans, quan els pares i mares i el professorat actuals tenien l’edat dels nostres fills o alumnes, perquè també la societat és molt diferent. Més que discutir si els valors d’abans eren millors o pitjors que els d’ara, creiem que valdria la pena constatar i reflexionar sobre com fem aprendre als nostres fills i alumnes determinats valors que tenen un ampli consens social i que són necessaris per a la convivència, que hauria de ser, al capdavall, un valor màxim.
2. És cert que en els nostres centres es donen situacions que no respecten els valors de la convivència, tant entre els mateixos alumnes, com entre alumnes i professors. Cal una reflexió a fons sobre aquesta situació i trobar-hi solucions que impliquin tant les famílies, com el professorat, com la comunitat local i l’administració.
3. Per garantir una coherència entre la família i l’escola, cal que hi hagi una bona comunicació entre pares i mares i el centre educatiu. Aquesta comunicació ha d’anar acompanyada també d’una comunicació intensa entre pares i fills i entre el professorat i l’alumnat. Només amb els principis del diàleg i del respecte mutu serà possible la convivència en els centres i poder acomplir la funció bàsica de l’educació: formar ciutadans respectuosos, participatius, crítics i amb capacitat d’iniciativa.
4. Pel que fa a les famílies, es constata que la societat actual posa cada vegada més dificultats per afavorir la convivència i el temps que pares i fills poden passar junts. Tant els horaris laborals, com la participació dels adults en diferents entitats o en la mateixa AMPA, són vistos moltes vegades com a dificultats per dedicar temps a estar amb els fills. Igualment, hi ha dificultats per fer compatibles el temps laboral i el temps escolar.
5. Les administracions i els diferents agents socials (des d’empresaris fins a associacions sindicals, professionals o de comerciants) haurien de fer un esforç per prendre consciència del problema i fer compatible el temps laboral amb el temps escolar i familiar. Caldria, a més, mirar models d’altres països per trobar solucions que fossin factibles i aplicables a la nostra realitat.
6. Tot això no exclou que sigui necessari millorar la qualitat del temps que es passa amb els fills. S’han analitzat diversos temes relacionats amb la convivència entre pares i fills i els valors que es transmeten. Per exemple, s’ha parlat de la necessitat que senten alguns pares de voler-ho justificar tot davant dels fills; quan potser el més important és fer que els fills arribin a tenir un criteri propi. Igualment, s’ha constatat que els joves d’avui tenen molta informació i sovint tenen més coneixements teòrics que els pares; això no obstant, els pares tenim la capacitat d’ordenar la informació i, sobretot, tenim la capacitat d’educar els nostres fills en els valors i la convivència en el si de la societat. Aquests temes que afecten la família han de ser objecte de formació per a pares i mares i motiu de reflexió a les AMPAs.
7. Pel que fa als mitjans de comunicació, cal tenir en compte la poderosa influència, especialment de la televisió, sobre els nostres joves. Alguns pares i mares han fet una forta crítica cap a televisions –sobretot cap a les de titularitat pública- que propaguen valors clarament contradictoris amb el que s’intenta inculcar des de la família o amb el que es demana a l’escola. S’ha citat com a exemple de contradicció flagrant el valor de l’esforç per aconseguir objectius personals: mentre des de les instàncies educadores s’intenta d’inculcar-lo, per la televisió es mostren exemples de tot el contrari.
8. Finalment, ara que s’acosta un nou cicle electoral, es demana que l’educació no sigui utilitzada com a arma electoral, amb promeses que després no es compleixen. Alguns pares i mares han efectuat una forta crítica cap a polítics que només es recorden dels problemes educatius quan s’acosten eleccions, i encara per fer promeses de solucions que no es duran mai a terme.
Malgrat de Mar, 27 d’octubre del 2002.
Autoritats que ens van acompanyar a l'acte d'inauguració, entre d'altres
Hble. Consellera d'Ensenyament
Sra. Marta Cid
Alcalde de Figueres
Sr. Joan Armangué Ribas
President del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
Sr. Jordi Cabezas
Director dels S.T. d'Ensenyament a Girona
Sr. Joaquim Bosch
President del Consell Escolar de Catalunya
Sr. Pere Darder
Acte de cloenda, entre d'altres
Secretariat d'Immigració del D. de Benestar i Família
Sra. Adela Ros
