Reunits a Igualada, representants de les AMPA de diversos IES de Catalunya, sota la convocatòria de FAPAES, per debatre l’orientació i tutoria dels joves, després d’un debat amb àmplia participació, hem arribat a les següents

 

A/ Qüestions generals

1. Des de fa temps a Catalunya es treballa per millorar l’orientació dels joves dels nostres centres d’ensenyament secundari. Hi ha recursos diversos elaborats tant pel professorat, com per les associacions de pares i mares, com per les administracions. Això no obstant, fa falta un model que ens permeti tenir una línia clara d’orientació per evitar la dispersió d’esforços i iniciatives i potenciar una eina integradora i de continuïtat. La funció orientadora ha de ser la suma dels esforços conjunts i coordinats de la família, l’escola i el territori.

2. Hi ha indicadors clars que l’orientació pot millorar molt i que no s’acaba de fer prou bé. Entre altres, se citen, la preocupació de molts pares i mares i de moltes AMPA en relació amb aquest tema; l’abandonament dels estudis postobligatoris i universitaris per part d’un cert nombre d’alumnes; el descontentament de la carrera o de la professió escollida; l’orientació insuficient d’alumnes cap a carreres tècniques i científiques; i el biaix sexista de molts estudis (amb estereotips com que “les enginyeries són per a nois, i les humanitats, per a noies”).

3. La gran influència que els mitjans de comunicació exerceixen sobre els joves fa necessari reclamar més responsabilitat social en el tractament de temes susceptibles de condicionar conductes i orientacions que poden confondre o desorientar els nostres fills i filles respecte del seu futur.

B/ El paper de les famílies

4. El paper de la família és crucial per a l’orientació del fill o filla, entesa com un procés d’ajuda que permeti el noi o noia tenir coneixement de si mateix, ser responsable de les seves pròpies decisions, tenir iniciativa per buscar informació, ser prou madur per decidir, encara que s’equivoqui, etc. L’afectivitat i la comunicació són elements importants per a una bona relació amb el fill o filla i la seva orientació.

5. Els pares i mares han de guiar fent acompanyament i donant suport als seus fills i filles. Es tracta no pas de decidir per ells i d’imposar la nostra decisió, sinó de donar-los seguretat i ajudar-los a emprendre el camí més adequat per al seu futur acadèmic, professional i personal, fent-los entendre que valors com l’esforç i la responsabilitat seran sempre necessaris en qualsevol àmbit de la vida.

6. Cal tenir en compte que les sortides professionals avui poden ser molt diverses, no solament cap a estudis universitaris, sinó també cap a diferents famílies professionals... D’altra banda, cal tenir en compte que avui és impensable que una feina sigui per a tota la vida; més aviat cal tenir en compte que els canvis de feina seran la norma. Per tant, és convenient orientar cap a estudis i professions envers els quals el fill o la filla se senti motivat i hi tingui aptituds.

7. La relació de la família amb el centre (tutor o tutora, equip directiu...) ha de ser constant i no solament quan hi hagi situacions de conflicte. I no ha de ser només a instància del centre, sinó també a iniciativa de la família. Aquesta relació, bàsica per a l’orientació del noi o noia, no s’ha de centrar únicament en el nivell de coneixements o resultats acadèmics, sinó en una visió integral de l’alumne/a: esforç, personalitat, relació amb el grup classe, compliment de normes, participació...

8. Aquesta relació de les famílies amb els centres ha de comportar una més gran implicació i participació de pares i mares tant en l’AMPA, com en la vida del centre; i, per part del centre, una major facilitat per a la participació: horaris de tutoria adequats, visió dels pares i mares com a col·laboradors i no com a fiscalitzadors... Cal tenir en compte que “participar és educar; i educar és participar”.

9. Per tal que les famílies puguin desenvolupar correctament aquesta funció orientadora, seria convenient que els pares i mares tinguessin iniciativa per formar-se (escola de pares i mares) i volguessin compartir experiències i bones pràctiques entre les diferents associacions.

C/ El paper dels centres

10. Els centres de secundària han d’assumir la importància de l’orientació i entendre que no és només una acció puntual que cal fer en cursos de final d’etapa (4t d’ESO i 2n de batxillerat), sinó que ha de formar part del procés educatiu al llarg de tota l’escolaritat, començant per una bona coordinació primària-secundària. Per tant, l’orientació ha d’impregnar tot el currículum escolar.

11. Per a una bona orientació no n’hi ha prou amb donar informació. També cal ajudar els joves a reflexionar sobre les seves relacions amb els altres, a tenir criteri propi, a saber pensar de manera alternativa... Aquesta reflexió ha d’estar a la base de l’orientació integral. Cal que el professorat acompanyi l’adolescent en el seu itinerari pel centre de secundària i li sàpiga crear expectatives ajustades d’èxit personal.

12. En la tutoria, que és un espai privilegiat per a l’orientació, hi ha d’haver temps per escoltar l’alumne/a. Els centres han de reforçar les estructures per millorar el procés d’orientació. Entre altres, organitzar-se per millorar la ràtio alumnes/tutor o tutora que permeti una atenció més individualitzada; assignar el tutor o tutora més idoni a cada grup i facitar-li la formació i els recursos adequats per desenvolupar de manera òptima la seva funció, reconèixer degudament la funció del tutor/a.

13. La informació a les famílies ha de formar part del procés orientador per tal que els pares i mares tinguin coneixement dels elements bàsics per ajudar els fills i filles a prendre les decisions més convenients.

14. Per tal que l’orientació esdevingui un element important en els centres, cal disposar d’un model específic que hi doni visibilitat. Entre altres mesures, cal elaborar un Pla d’Acció Tutorial, que inclogui accions per a l’orientació. Crear el departament d’orientació, integrat per professionals i professorat format per desenvolupar les tasques pròpies d’aquest departament. També cal posar en marxa iniciatives com els contractes pedagògics i altres que impliquin els alumnes, les famílies i els centres. Finalment, també seria convenient disposar d’un pla d’acollida per a les famílies que s’incorporen al centre.

15. En relació amb les famílies nouvingudes, els centres i les AMPA han de tenir facilitats per accedir als recursos de mediació i traducció necessaris per poder incorporar aquestes famílies a la dinàmica del centre. I quant a l’alumnat nouvingut, cal aprofitar experiències d’alumnes-guia (“padrins”, parelles lingüístiques...) per crear un clima de cohesió social i de bona acollida de l’alumnat estranger.

D/ El paper de l’administració

16. El punt de partida és que l’entorn i el territori també eduquen. És cert que hi ha recursos elaborats per les administracions locals i les diputacions, en un exemple de coresponsabilitat i coordinació. Però es troba a faltar més transversalitat per part de les diferents administracions i treball en una sola direcció. Com a exemples de coordinació s’han esmentat materials d’orientació per a les famílies i els centres, xarxes de suport a les famílies i els joves, etc.

17. Un dels objectius del treball de les administracions locals hauria de ser que el jove, en acabar els seus estudis al nivell que sigui (ESO, batxillerat o formació professional), no es trobi sol i tingui punts d’informació i orientació professional.

18. Les administracions han d’impulsar xarxes locals i territorials que impliquin els centres, les famílies i el teixit empresarial, amb la finalitat de facilitar informació als joves i orientar-los professionalment.

19. El Departament d’Educació, com a responsable màxim de la política educativa, ha d’assumir que la formació inicial del professorat de secundària és un punt feble del nostre sistema educatiu. Aquesta mancança comporta que, per exemple, el professorat no tingui interioritzat que té una funció essencial en l’orientació dels joves. Amb la posada en marxa del màster de professor de secundària, esperem que la universitat faci una selecció i preparació curoses dels futurs docents i incorpori els coneixements necessaris perquè puguin desenvolupar correctament la funció tutorial i orientadora.

20. Es reclama que els plans de formació permanent prioritzin, d’acord amb les necessitats de cada centre, la formació en tutoria i orientació.

 

Igualada, 9 de novembre de 2008.